Fons sobre gimnàstica rítmica

De juliol a octubre l’aparador de la nostra biblioteca acollirà una exposició de fons sobre gimnàstica rítmica.

El nombre de publicacions sobre gimnàstica rítmica en les llengües oficials de l’estat és força minsa ja que es tracta d’una disciplina esportiva minoritària, fet que no ha afavorit que el corpus bibliogràfic sigui molt extens.

Durant anys la majoria d’entrenadores d’aquesta disciplina van utilitzar obres escrites en altres idiomes, obres que contenien gran quantitat de representacions gràfiques sobre els diferents exercicis que les gimnastes havien de realitzar i que van ajudar a assentar dit esport a Espanya.

No fou fins ben entrats els anys 90 que varen començar a aparèixer diferents obres en llengua castellana, tot i que aquestes es centren primordialment en l’execució i tècnica dels diferents exercicis de la gimnàstica rítmica.

Conseqüentment, l’exposició bibliogràfica que us presentem és un fidel reflex de les publicacions editades a Espanya on majoritàriament podem trobar obres teòriques i pràctiques on es mostren els diferents exercicis que les gimnastes poden realitzar en les seves rutines.

També s’inclouen obres de ficció com la novel·la La pequeña comunista que no sonreía nunca de Lola Lafon, un documental fabulat sobre la vida de Nadia Comaneci i la pel·lícula Stick it, escrita i dirigida per Jessica Bendinger.

Vídeos sobre gimnàstica rítmica i discapacitat intel·lectual

Avui us presentem una sèrie de vídeos relacionats amb la gimnàstica rítmica i la inclusió social per tal que tingueu una visió més completa de la pràctica d’aquest esport.

El vídeo correspon a la II Gala Gaudí de Gimnàstica a Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya que es va celebrar l’any 2015 a Barcelona, on hi va actuar el Club Esportiu Jeroni de Moragas.

I aquí teniu un reportatge de TVE, que duu per títol  “Gimnàstica rítmica per a noies amb discapacitat intel·lectual” dedicat  al Club Esportiu Jeroni de Moragas. Explica com una activitat extraescolar de gimnàstica rítmica ha esdevingut un club federat.

Aquest és un reportatge de TV3 que duu per títol “Gimnàstica rítmica adaptada” i que està dedicat al club.

El reportatge forma part del programa “Capacitats”, on els protagonistes són persones anònimes que expliquen com la pràctica de l’esport els serveix com a mètode de superació en la vida.

I aquí teniu un dels vídeos del XXII Campionat d’Espanya de Gimnàstica rítmica per a persones amb discapacitats intel·lectuals, que es va celebrar a la localitat d’Elx el 12 de març de 2016. La sèrie està integrada per diversos vídeos corresponents a diferents modalitats. Només us hi hem enllaçat el primer dels 12.

I acabem amb el reportatge “Gimnasia rítmica y discapacidad” emès pel Canal Sur, centrat especialment en el Club Deportivo Los Carriles d’Almeria.

Fotografies del projecte “Biblioteca i inclusió social”

A més del vídeo sobre el projecte del Club Esportiu Jeroni de Moragas i com l’esport pot ser una bona eina per a la inclusió social, la biblioteca va realitzar una sèrie de fotografies dels entrenaments.

Una d’elles apareix a l’Instagram de les Biblioteques de Barcelona amb aquests hashtags: #bbcnMLlongueras #CEJeroniMoragas #gimnàsticarítmica #inclusiósocial #LesCorts #esport

Us animem a compartir-la!

La resta de fotografies que es van fer al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” de Les Corts les podeu veure seguidament:

La biblioteca amb la inclusió social

El nostre blog estrena nova adreça web i aspecte i ho fa presentant un projecte que la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras ha fet en col·laboració amb el Club Esportiu Jeroni de Moragas, que tots els dimecres a la tarda entrena al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” de Les Corts.

El club esportiu Jeroni de Moragas és una entitat del barri sense ànim de lucre que es va fundar al mes de febrer del 2011 i que té com a objectiu oferir un espai per a la pràctica de la gimnàstica rítmica a noies  amb discapacitat intel·lectual, per tal de millorar la seva qualitat de vida.

La gimnàstica rítmica és un esport que combina elements del ballet, la gimnàstica, la dansa i l’ús de diferents aparells com la corda, el cèrcol, la pilota, les masses i la cinta. És una activitat esportiva que comporta una gran riquesa d’aspectes educatius i psico-motrius. Té modalitats individual i de conjunt.

Fins fa 6 anys aquestes activitats esportives havien funcionat com extraescolars, gestionades per l’AMPA de l’Escola Jeroni de Moragas, però es va voler que els projecte cresqués i es pogués oferir a persones que no necessàriament fossin de l’escola, obrir l’oferta al barri i a la ciutat i és així com va sorgir el club.

Els entrenaments i competicions que s’hi duen a terme tenen com a objectiu millorar la salut, la motricitat i sobretot les capacitats socio-afectives de les persones amb discapacitat intel·lectual.

El club Jeroni Moragas entén l’esport com a un mitjà que promou hàbits saludables en un entorn recreatiu i que treballa valors bàsics per una millor qualitat de vida. Parteixen de les capacitats de les gimnastes per créixer, progressar i superar-se en tots els àmbits.

El projecte d’aquest club esportiu va resultar especialment interessant  per a la biblioteca perquè unia tres àmbits de treball clau: l’esport (la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras està especialitzada en aquest tema), la inclusió social (que es treballa conjuntament amb el districte de Les Corts i sobre la qual existeix un centre d’interès a la segona planta) i el territori.

La biblioteca va ser testimoni dels entrenaments del club i fruit d’aquests enregistraments neix el següent vídeo, que acosta als usuaris el projecte, així com les seves principals protagonistes i mostra com l’esport és una poderosa eina per a la inclusió social.

“Tot se’n va en orris” de Chinua Achebe

Club de Lectura Obert
Dilluns 16 de gener a les 19’30h
“Tot se’n va en orris” de Chinua Achebe

Avui dediquem la primera sessió de l’any del nostre Club de Lectura Obert al que possiblement ha estat l’escriptor nigerià més famós.

L’autor
20160317_tot_sen_va_en_orrisChinua Achebe –pseudònim d’Albert Chinualumo- va néixer a Nigèria l’any 1930. Provinent del poble d’Ogidi, un dels primers centres de missioners anglicans de Nigèria de l’Est, entre el 1948 i el 1953 va estudiar a la universitat d’Ibadan. Acabats els seus estudis, els va continuar a la universitat de Londres.

Amb solament vint-i-cinc anys va començar a escriure Tot se’n va en orris, volum que forma part de la trilogia que completen No longer at ease (1960), i Arrow of God (1964).

Ha estat traduït a moltes llengües, i sovint se la qualificat del García Márquez de les lletres africanes. Se’l considera un puntal de l’anomenada literatura postcolonial, doncs Achebe sempre ha estat un gran defensor de la llengua i la mentalitat ibo.

L’escriptor ha estat professor de literatura anglesa a universitats de Nigèria i Estats Units, i ha conreat l’assaig, la poesia i la novel·la.

L’obra
Tot se’n va en orris és una novel·la magistralment escrita, on el lector gaudeix no només de la descripció d’un món, el de la cultura ibo, que sorprèn per les seves costums, i tradicions ancestrals, sinó perquè ens mostra, sobretot, què va suposar la irrupció del món occidental en una comunitat indígena.

Tragèdies, antics ritus, nous reptes i màgia ens submergeixen en un poble religiosament supersticiós, ple de contradiccions i greus lluites personals però que sap mantenir, malgrat tot, un esperit unitari que l’ha permès sobreviure durant molts segles.

Els personatges
Okonkwo , jove i amb ganes de prosperar, i deixar enrere, sobretot, un pare que l’ha marcat profundament, és l’ànima d’aquesta història. Lluitador temut i respectat, fidel a les antigues creences, haurà de suportar un munt d’entrebancs, que culminaran en un succés que el portarà a l’exili. Allí, haurà de fer front a l’arribada dels homes blancs i la seva religió, al poder que una administració llunyana exerceix sobre el seu poble i, sobretot, a les contínues pugnes familiars, provocades, majoritàriament, pel seu fill Nwoye.

Tanmateix Umuofia , el poble on transcorren els fets, i on viu el clan, és, amb els personatges que el poblen, l’autèntic protagonista.

Suggeriments per a la lectura
– El protagonista, Okonkwo, és testimoni de tots els canvis que es van produint al seu poble, on durant segles tots els ritus, i tradicions, s’han mantingut inamovibles. Les seves reaccions són viscerals, violentes, i mostra, clarament, una ferma convicció en els valors que ell creu s’han de respectar. Com analitzem l’episodi de la filla posseïda? I els fets que li toquen viure amb Ikemefuna?

– Què ens ha cridat l’atenció de la prosa d’Achebe, tan descriptiva i directa? Ens ha recordat altres autors que reivindiquen la memòria d’aquests pobles tan i tan antics? Quin creiem que és el punt de vista de l’autor? Creieu que fa algun tipus de judici, o solsament ens descriu de manera realista una cultura milenària?

Àfrica
• Almeida, Germano. El Testamento del señor Napumoceno da Silva Araújo. Barcelona: Ediciones del bronce

• Bâ, Mariama. Una Carta molt llarga. Barcelona: Takusan

• Badjoko, Lucien. Jo vaig ser un nen soldat. Barcelona: La Campana

• Couto, Mia. Tierra sonámbula. [Madrid]: Alfaguara

• Kapuscinski, Ryszard. Un Dia més de vida. Barcelona: Empúries

• Pepetela. El Deseo de Kianda. Madrid: Alianza

• Soyinka, Wole. Els Intèrprets. Barcelona: Edicions 62

• Tortajada, Ana. Filles de la sorra. Barcelona: Random House Mondadori

• Vázquez-Figueroa, Alberto. África llora. Barcelona: Plaza & Janés

• Zaoui, Amin. La Razzia. Barcelona: El Cobre

“Das falsche Gewicht” de Joseph Roth

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 9 de novembre a les 19’30h
“Das falsche Gewicht” de Joseph Roth

La primera lectura de l’any del nostre Club de Lectura d’Alemany és la novel·la de Joseph Roth titulada El pes fals/El peso falso, editada en castellà per Siruela (2003) i en català per Edició la Guineu (2005). Aquí teniu la fitxa de lectura que hem repartit entre els integrants del club.

rothDer Autor
Moses Joseph Roth wurde am 2. September 1894 als Sohn des Holz- und Getreidehändlers Nachum Roth und dessen Frau Maria in Brody bei Lemberg (Lwiw) geboren. Die galizische Stadt gehörte damals zur Habsburger Doppelmonarchie. Der Vater kehrte noch vor der Geburt seines Sohnes nicht von einer Geschäftsreise zurück. Nach dem Abitur in Brody immatrikulierte Joseph Roth sich 1913 für ein Germanistikstudium an der Universität Lemberg und wechselte im Jahr darauf zur Universität Wien.

Im August 1916 kam er zum Militär, wurde aber 1917 zum Pressedienst versetzt. Sein wegen des Krieges abgebrochenes Germanistikstudium nahm Joseph Roth auch nach dem Ersten Weltkrieg nicht wieder auf. Stattdessen wurde er Journalist, zunächst bei der Wiener Zeitung “Der Neue Tag” und 1920 für verschiedene Zeitungen in Berlin. Am 5. März 1922 vermählte Joseph Roth sich mit der Wienerin Friederike Reichler. Mit ihr kehrte er 1923 nach Wien zurück und schrieb auch dort für mehrere Zeitungen. Als Feuilletonkorrespondent der “Frankfurter Zeitung” ging er 1925 nach Paris. Weil er diese begehrte Aufgabe 1926 an Friedrich Sieburg abtreten musste, entschädigte ihn die Zeitung mit einer Reportage-Reise durch die Sowjetunion. Danach wendet er sich vom Sozialismus ab.
Friederike erkrankte 1928 an Schizophrenie und musste in eine Nervenheilanstalt eingewiesen werden. (Sie wurde 1940 von den Nationalsozialisten ermordet.) Der Schicksalsschlag warf auch Joseph Roth aus der Bahn, und vermutlich begann in dieser Zeit seine Alkoholabhängigkeit.

1929 kündigte Joseph Roth bei der “Frankfurter Zeitung” und ließ sich von den “Münchner Neuesten Nachrichten” anstellen.

Nach der sogenannten Machtergreifung Adolf Hitlers im Januar 1933 emigrierte Joseph Roth mit seiner damaligen Lebensgefährtin Andrea Manga Bell, der Tochter einer Hamburgerin und eines Kubaners, nach Paris, wo er für Exilzeitungen und -zeitschriften schrieb.
Von 1936 bis 1938 lebte er mit der Schriftstellerin Irmgard Keun zusammen. Seguir leyendo ““Das falsche Gewicht” de Joseph Roth”

“La filla del capità” d’Alexandr Pushkin

Club de Lectura Obert
Dilluns 12 de desembre a les 19’30h
“La filla del capità” d’Alexandr Pushkin
250px-AleksandrPushkinLa sessió d’avui del nostre club de lectura obert està dedicat a la literatura russa. Aquí teniu la fitxa de lectura que hem repartit als integrants del club.

Autor
Alexandr Serguéyevich Pushkin neix a Moscou l’any 1799, dins d’una família de l’antiga noblesa russa, empobrida i lluny dels cercles de poder en el moment del naixement del poeta (sens dubte en els Griniov de La filla del capità es troben ressons dels records familiars de Pushkin). Abans de complir els vint anys ja és autor d’una sèrie de poemes de contingut polític i línia liberal que acabaren per conduir-lo al seu primer desterrament en els confins del Caucas. Durant aquests temps de confinament va escriure les seves primeres obres importants: El presoner del Caucas, Els germans bandits; corren els darrers anys de la dècada dels deu del segle XIX i Pushkin amb aquestes obres es consolida com el gran referent del Romanticisme rus.

De l’any 1825 és Boris Gudonov i la seva primera col·lecció de poemes, obres que tingueren un extraordinari èxit, i que com bon romàntic signifiquen el capbussament en la història russa i la transformació artística d’alguns dels seus moments. La popularitat creixent de la seva obra, li comportaria el perdó del tsar i la seva tornada a la cort.

L’any 1830 escriu la seva obra mestra Eugeni Oneguin, novel·la en vers. De la seva darrera època i fruït del seu interès per la història són: Història de Pugachev, Dubrovski i La filla del capità (1836).

Pushkin, com un bon romàntic, mor l’any 1837 en el desenllaç d’un duel d’honor. La seva influència sobre els grans escriptors russos del segle XIX és incontestable, i la petjada deixada per la seva obra en la modernització de la cultura russa resulta del tot imprescindible.

Obra

La filla del capità, escrita poc abans de la seva mort, es construeix segons els trets característics del Romanticisme regnant de l’època. Tot i així, Pushkin insereix en aquesta història de revoltes, amors difícils amb final feliç, apropament als elements populars de l’època i als referents històrics reals del seu país, un element característic en la seva obra i que s’allunyava del model estàndard romàntic importat des d’Alemanya o Anglaterra: l’humor. Un humor que, sempre present en l’obra de Pushkin, cal definir-lo com constituent intrínsec de l’observança que l’autor féu de l’ésser humà, que s’avança a l’absurd, i que tingué una influència decisiva en posterior autors russos, penso especialment en l’Oblomov de Goncharov.

Suggeriments per a la lectura
• Veurem els elements que apropen a Pushkin als models del Romanticisme imperant de la seva època i aquells altres que l’allunyen, o si més no li confereixen aspectes innovadors i particulars.

• L’ésser humà i l’influx que el temps històric en què resta sotmès té sobre els seus avatars vitals, és el tema fonamental de l’obra de Pushkin en general i de La filla del capità en concret; observarem els personatges en relació al temps històric en què els hi ha tocat viure.

• L’obra de Cervantes fou rescatada i reivindicada pel Romanticisme de manera notable, especialment eficaç fou al respecte la tasca de Schiller. Pushkin fou un bon coneixedor de Cervantes i del Quixot; veurem la possible influència de l’obra cervantina en la construcció formal de La filla del capità.